Crítica amb els ocells d'Aristòfanes

Els ocells d'Aristòfanes és una obra teatral de comèdia clàssica del dramaturg atenenc Aristòfanes escrita sobre l'any 414 aC. L'obra original està escrita i dissenyada amb molta mitologia grega, on la majoria dels personatges són mitológics o formen part de la religió hel·lènica, la professada a les poleis gregues. Nosaltres vam anar a veure una adaptació de l'obra clàssica, on tots els personatges antics i mitològics van ser substituïts per personatges moderns i actuals, encara que matenien certes característiques de la seva personalitat que tenien com a personatge mitològic.

L'obra original era una crítica a la democràcia (la forma de govern del poble creada a Atenes), a més també d'una denúncia de l'ésser humà, que destrueix el seu propi sistema i se'n va a destruir el sistema de les aus destruint-se també a si mateix. La crítica a la democràcia que va fer Aristòfanes en el seu moment prové del fet que en aquells anys Atenes acabava de perdre la guerra del Peloponès contra el seu major rival (Esparta), és a dir, una lluita de govern (democràcia contra oligarquia) mentre les poleis gregues veien aproximar-se l'amenaça de les guerres mèdiques contra els perses. Pel que fa a la societat, Atenes es trobava en una gran etapa, però políticament era sabut que el parlament grec estava sumit en la corrupció absoluta. Anys enrere havien obligat els ciutadans a dedicar-se únicament a l'assemblea, però aquesta estava controlada per la gent rica que comprava els vots als ciutadans regulars que no tenien gaire interès en les decisions que es prenien. Això va impulsar a Aristòfanes a escriure aquesta obra criticant el sistema que havia acabat en completa corrupció.

L'adaptació no només criticava la democràcia, sinó que criticava la majoria de models econòmics i alguns models d'organització, a m´tes tambés d'algunes situacions que la nostra espècie ha viscut recentment, com és la crisi de 2008, l'auge de la ultradreta a l'Europa central, la Guerra Freda o el nazisme. Amb aquest darrer aspecte també es criticava la no separació de poders, comparant els hutges de Hitler i que tenien relació amb altres poders. La versió actual narra com Pisteter (ja existent a l'obra original) mata la democràcia i ha de fugir. Finalment decideix anar al regne de les aus per dominar-los (com al regiment nazi), però després d'uns problemes els humans acaben intervenint (com a la crisi de 2008), i per salvar-lo l'obliguen a casar-se amb la democràcia.

Penso que és una gran obra, amb un guió excel·lent. És quasi impossible condensar tots els esdeveniments, crítiques i indirectes en el temps. A més, cal destacar que també tenia la dificultat que no era original, sinó que era una adaptació d'una obra clàssica que durava tot un dia. Van reduir la duració en hores i es podria considerar que hi havia més informació i crítica, ja que criticava coses que han passat en aquests últims segles. L'original, en canvi, únicament criticava les coses del seu moment.

Pel que fa a les diverses crítiques aconsegueix criticar tots els punts de vista sense posicionar-se en un punt concret. Per exemple, fa una crítica de com ha derivat el capitalisme des de la seva base de millorar la vida de la gent davant el feudalisme fins a la gran explotació de les empreses als seus treballadors, però en la mateixa escena fa una crítica a què el comunisme pretenent millorar la vida acaba empitjorant la d'altres de forma que acaba per no aconseguir res. De les formes d'organització fa una crítica a l'anarquisme en l'escena del capitalisme i comunisme amb què l'anarquisme és un sistema utòpic i que en la pràctica l'única cosa que fa és dificultar les coses. Penso que en la comparació d'aquests tres sistemes d'organització té molta raó, encara que en ser una crítica només es destaquen les coses negatives, aquests tres sistemes també tenen coses positives, igual que negatives, no hi ha cap sistema perfecte en la pràctica, però la majoria sobre el paper sí que ho són perquè obliden el compoenent psicològic de l'ésser humà, que té un gran pes en aquesta qüestió.

També fa una crítica a la democràcia, que és un sistema massa antic i que ja no té scap sentit, i alhora critica la dictadura, que acaba fracassant. Tot i que els dos sistemes acaben fracassant, només la democràcia triga més temps en fer-ho. Plató en el seu llibre de La República ja va dir que la democràcia és un sistema que acaba derivant en la demagògia i porta a l'oligarquia, per a després d'un temps tornar a la democràcia de forma infinita. En la meva opinió, la democràcia és un sistema no gaire bo, però és el millor sistema polític que tenim si el comparem amb les alternatives reals, però també cal acceptar la natura de la democràcia que va dir Plató, que acaba desapareixent per tornar, sense la necessitat d'una intervenció.

Per tant, penso que la democràcia és el sistema que hem d'utilitzar, ja que és el millor de tots els que tenim encara que realment no és gaire bo. Com a creació humana no pot ser perfecte.

Escrit per R. Navarro (B2C)