El convuls any del 1919 vaig ser testimoni d'un dels capítols més intensos de la lluita obrera a Espanya. Com a treballadora immersa a la voràgine de la vaga de la Canadenca, vaig experimentar de prop l'ebullició social que va marcar aquells dies.
Pertanyia a una classe treballadora sotmesa a dures condicions laborals, on les jornades extenuants i els salaris miserables eren moneda corrent. Els ressons de la Revolució Russa ressonaven a les nostres consciències, i l'espurna de la resistència obrera s'avivava al si de fàbriques i tallers. Va ser llavors quan la Federació Nacional de Treballadors de la Terra i la Indústria, sota l'estendard de la Confederació Nacional del Treball (CNT), va alçar la veu en defensa dels nostres drets.
En aquells dies, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) també va tenir un paper crucial. Amb ideals reformistes, buscaven canalitzar les demandes obreres dins del sistema polític vigent. Tot i això, la CNT advocava per un canvi radical, l'abolició del sistema capitalista i la instauració d'una societat autogestionada pels mateixos treballadors.
La vaga de la Canadenca, que va esclatar en solidaritat amb els treballadors acomiadats de la Companyia Transatlàntica, va esdevenir l'epicentre de la lluita. L'ocupació de fàbriques, la paralització de serveis i la unió de forces entre sindicats anarquistes i socialistes van crear una amalgama de resistència que desafiava les estructures establertes.
Com a treballadora, em vaig sumar a les files de la CNT atrapada entre les esperances d'un canvi profund i la incertesa dels enfrontaments amb les forces de l'ordre. Els carrers de Barcelona van ser testimonis de les nostres marxes, de la solidaritat entre companys de ideologies diferents i de l'enfrontament amb la patronal i el govern.
El conflicte va culminar amb la signatura del Pacte de Sant Sebastià el 1930, unint a diferents forces polítiques en la lluita contra la monarquia. Encara que aquell capítol es va tancar, les empremtes de la vaga de la Canadenca van perdurar a la memòria col·lectiva. El xoc entre la visió anarquista de la CNT i l'estratègia política del PSOE va deixar marcada una època que, sens dubte, va contribuir a convertir-se en polític i social d'Espanya.
Escrit per C. Pérez (B2H)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada