L’avi Antonio va néixer a Mequinensa el 22 de febrer de 1936. A mesura que anava creixent jugava com qualsevol nen, però amb l’excepció de que acompanyava al seu pare a caçar per poder portar el menjar a casa. Quan va arribar a certa edat, va començar a treballar a la mina amb la seva família i altra gent del poble. A mesura que passaven els anys sortia amb els seus amics fins que, finalment, va conèixer a la Mª Pilar. L’avi era uns anys més gran que ella, així que quan l’avi va complir la majoria d’edat va poder escollir marxar cap a Barcelona, tot i això, no va voler. Però, la seva mare li va obligar a marxar per trobar feina perquè a la mina del poble moria molta gent a causa de la perillositat que comportava treballar entre roques. Així doncs, l’avi va deixar el poble, alguns membres de la família, la seva novia, la Mª Pilar que uns quants anys després seria la meva àvia, i els amics.
L’avi va deixar tot allò amb una gran tristesa, perquè deixava enrere tota la seva vida. Malgrat això, es va reunir a Barcelona amb uns membres de la família que anteriorment ja havien marxat del poble i va buscar feina. Durant uns anys, l’avi va trobar en falta tota la gent que va deixar al poble, encara que es comunicaven per cartes. I, a més, sentia impotència per haver marxat involuntàriament.
Finalment, l’àvia va marxar del poble i es va reunir amb l’avi. Ella va buscar feina i, uns anys més tard, es van casar i van començar una vida en comú. Tenint tres fills i, anys després, tenint quatre néts.
Seixanta-nou anys després d’haver marxat del poble, l’avi troba a faltar molt el poble i, fins i tot, sent una mica de ràbia per haver marxat i, a més, sovint pensa com seria la seva vida si mai hagués marxat. Tot i això, està molt feliç de la família que ha format i dels èxits de tot els membres d’aquesta.
Escrit per H. Aguilar (B2C)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada