Dietari #14: recordar les arrels

18 de setembre de 1963

Avui fa, més o menys, un any que vaig marxar del meu poble de tota la vida, per poder trobar una millor oportunitat laboral i poder mantenir a la meva dona i al meu fill. Jo vivia en un poble de Terol anomenat Ojos Negros; és el poble on vaig créixer, allà es troba tota la meva família i allà va ser on vaig trobar l’amor i vaig ser pare. En aquests moments, el poble no té problemes de llocs de treball ni econòmics, encara més, és conegut per la província gràcies a la seva mina de ferro. Jo vaig estar treballant en les mines durant un bon temps amb familiars, amics i veïns, però jo hi notava que aquell treball no era per a mi; i de certa manera el destí m’ho va deixar clar, amb la mort del meu tiet mentre hi treballava, a la mina també. Per por de perdre la meva vida, vaig decidir cercar altres alternatives i amb la marxa d’un amic meu molt proper a la gran ciutat, Barcelona, ho vaig tenir clar. A més de la por que hi tenia, el salari no era del tot digne per tot el que m’hi jugava allà i volia donar al meu fill una educació més completa i digna. 

Quan vaig arribar hi vaig trobar un lloc de treball a Correus que a poc a poc em va donar una “base” econòmica, per aquell moment hi vivia amb uns altres familiars que també havien anat a Barcelona des del poble, per tant, les meves despeses no eren tan altes. Aquell Nadal no me'n va quedar un altre que celebrar-ho sense la meva dona i sense el meu fill, que s’havien quedat al poble a casa de la meva sogra; no hi tenia vacances de Nadal, però havia planejat anar el cap de setmana, quan una gran tempesta de neu va caure i vaig decidir que millor no anar-hi. Després d’això, vaig pensar que buscar un altre treball seria el millor, per complementar el meu sou i aconseguir abans que la meva dona i el meu fill, se'n vinguessin amb mi. Vaig començar també a treballar de cambrer, a vegades a netejar i altres tipus de treballs que hi sorgien, ja que sempre intentava dir que hi acceptava. 

Avui és un dia especial, avui hi rebutjo un treball, al meu antic lloc de treball a la mina; els superiors em van dir que durant un any hi guardaven la meva plaça per si hi volia tornar, però crec que m’ha anat força bé com per ara retornar, així que finalment he decidit trucar i informar del fet que no vull retornar a aquell treball. També estic molt emocionat i feliç perquè he fet càlculs i crec que per aquest Nadal, la meva dona i fill ja hi podran vindre i quedar-se per viure i començar una nova vida tots tres.

Finalment, ells hi van poder anar a Barcelona abans del previst, van passar aquell Nadal junts, van comprar un pis, van poder donar-li al seu fill una educació completa, van portar al món una nova vida… I tot allò sense oblidar el lloc d’on venien, que va estar molt present a la seva vida per sempre.

Escrit per S. Rillo (B2C)