El pas dels anys a l'escola

Si busquem al diccionari la definició d'escola trobem la següent entrada: institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees. Malgrat que el diccionari no s'equivoca, si preguntem a qualsevol alumne què és o què ha sigut l'escola per a ell és probable que no utilitzi ni una de les paraules anteriors. L'escola ha sigut per molts de nosaltres, els estudiants, el lloc on hem crescut, i on hem après a relacionar-nos amb els altres. Allà, hem conegut el significat de l'amistat, del companyerisme, de l'empatia... I alhora, hem experimentat en les nostres pròpies carns la desesperació, la frustració i la decepció amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Un dels moments que molts recordem amb especial nostàlgia va ser el nostre primer dia d'escola. Només érem nens i nenes de 2 i 3 anys que entraven per primera vegada a una aula.

Molts ens deixàvem encantar pels dibuixos que les mestres havien penjat els dies anteriors, pels colors de la classe, els jocs, les lletres, i els números que vèiem per tot arreu. Tot era nou, i diferent del que havíem vist fins ara, i només volíem començar aquella nova aventura. D'altres, afrontaven aquesta nova experiència amb por i incertesa i se sentien desprotegits davant aquells 30 nens iguals a ell.

És curiós com mentre uns només volien deixar anar la mà dels pares i començar a caminar sols, d'altres s'aferraven a ella considerant-la la seva última esperança.

Malgrat les diferències que van aparèixer el primer dia, aviat vam començar a interaccionar entre nosaltres i vam iniciar les nostres primeres amistats, alhora que anàvem descobrint i ens anàvem interessant per noves modalitats abans no conegudes a mesura que anàvem creixent.

Amb el pas dels cursos, també passava el temps per a nosaltres, i a poc a poc vam anar deixant de ser els nens petits que érem quan vam entrar el primer dia. Creixíem i la relació entre nosaltres també ho feia. Vam viure grans moments junts, marxàvem d'excursions, i fins i tot de colònies, fèiem treballs en equip i ens ajudàvem els uns als altres en tot allò que podíem fer-ho.

Però no va ser fins a l'arribada del confinament que no ens vam adonar del ràpid pas dels anys. Al tornar d'aquest, ja no érem nens, érem adolescents que entraven a 4t de l'ESO. Havíem madurat. Molts havien crescut, d'altres havien canviat la seva veu infantil i a molts els hi havia marxat la mirada d'innocència. Aviat vam començar a ser conscients que estàvem a les portes de Batxillerat, i vam haver de dir adéu a companys i amics que perseguien altres aspiracions. Així va ser com ens vam enfrontar a l'estigmatitzat Batxillerat.

Avui, a 2n de Batxillerat i mirant enrere, ens adonem de tot el que hem viscut a l'escola i de com aquesta ha influït en els nostres comportaments i valors actuals. Ja no som nens, molts tenen ja divuit anys i altres estem a punt de complir-los. Ens sembla increïble com fa res vivíem el nostre primer dia a l'escola i ara ens afrontem a l'últim en aquesta.

Malgrat que hagin passat setze anys, ens trobem amb els mateixos sentiments que quan vam entrar per primera vegada. Molts de nosaltres vivim aquests últims dies amb alegria i il·lusió de començar una nova etapa, de poder estudiar allò que ens agrada, i poder establir nous vincles i relacions. Però alhora, amb tristesa, incertesa i por de deixar enrere allò conegut, aquell lloc on hem passat tant de temps, i sobretot aquelles persones amb les quals hem compartit tants anys.

I és que, malgrat el pas del temps, l'escola, els mestres i les classes continuen igual que quan les vam conèixer, però nosaltres som totalment diferents.

Així, els deixem enrere, amb la certesa que l'any que ve seran nous nens els que coneixeran per primera vegada l'escola i adolescents nous els que sortiran d'ella, seguint el mateix camí que hem fet nosaltres.

Escrit per Nerea Córdoba (B2C)