En el nostre centre escolar sempre han destacat les activitats lúdiques. Eren moments, hores, minuts, dies o segons de desconnexió i connexió interior. Gràcies a elles hem pogut sentir empipament, alegria, tristesa, empatia i un tirallonga d'emocions que només sorgeixen en aquests moments. Sembla que hi ha molta gent que només les deixa veure en aquests petits instants.
En aquest article m'agradaria destacar un moment concret: les convivències a Gombrèn. Aquest és el meu últim any d'escola i puc afirmar que és el record més bonic que em va portar al costat de la gent.
Les recordo amb molt de sentiment. En aquells tres dies i dues nits molts dels meus companys hem sentit moltes coses: hem rigut molt i gaudit més encara. Tinc grans records dels seus carrers rocosos, de les seves cases grans i petites, dels seus cels buidats, de les seves grans esplanades d'herba, dels seus camps de futbol solitaris i de la seva gent silenciosa. Les activitats que fèiem dia i nit ens permetien coneixe'ns una mica més. Ens permetien expressar els nostres sentiments i emocions en cas que ens costés fer-ho.
Amb totes aquestes experiències viscudes a l'escola i, fins i tot amb professors, hem aconseguit ser una escola molt més unida.
Escrit per Martina Romero (B2H)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada