El bullying és un tema molt seriós. La meva infància va estar marcada pel bullying que vaig patir durant el meu últim any de Primària. Va ser una època difícil per a mi, ja que em sentia sola i el pitjor va ser que la meva millor amiga era amiga dels que em feien bullying.
El bullying és una problemàtica que afecta molts nens i joves a dia d'avui. Es tracta d'un comportament agressiu i intimidatori que es repeteix de forma sistemàtica i que té com a objectiu fer mal a una altra persona. Quan jo ho vaig patir, va ser per part dels meus companys. No m’hauria imaginat mai que ells podrien fer-ho. Això va causar que em sentís cada vegada més insegura i ansiosa, i em va fer perdre la confiança en mi mateixa. Dintre meu no volia acceptar el que estava passant, no volia que els meus pares ho sabessin perquè pensava que era culpa meva. Tot i així, un dia estava parlant amb la meva mare i vaig començar a plorar. Ella va fer que m’adonés que el que em feien estava malament i que jo no era la culpable de res.
Per sort, tot això va parar quan vaig començar l’ESO perquè ens van separar de classe. Vaig poder sortir d’aquell sentiment de solitud amb el suport dels meus nous amics i dels vells que em defensaven i de la meva família.
A dia d'avui miro enrera cap aquells anys i sé que el bullying que vaig patir va ser injust. Ningú hauria de patir mai això, i és important que les escoles i les comunitats educatives prenguin mesures per prevenir-lo. A més, no puc evitar comparar-me amb ells i recordar el que em deien. Finalment, alguns d’ells es van quedar sols, mentre que jo vaig fer un creixement personal molt important.
Crec que les coses que em deien van fer que avui jo sigui més forta, que pugui afrontar situacions difícils. El que sí que recomano és sempre dir-ho a qualsevol persona, no tant per allò que ells podrien fer, sinó perquè sempre serveix desfogar-se amb algú. Sempre serveixen els consells dels altres que ho poden veure des de fora.
Escrit per Fènix (pseudònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada