Durant la segona meitat del segle XIX va néixer un nou moviment pictòric a França que va revolucionar tota la Història de l’Art, una corrent de reacció ael Realisme del qual procedeix. L'impressionisme es va manifestar per primer cop a l'exposició organitzada el 1874 en l’estudi fotogràfic Nadar, al marge de l'exposició oficial i dels principis academicistes.
Aquesta exposició va permetre a autors coneguts com Claude Monet i altres mostrar les seves obres en el que es va nomenar el “Saló dels rebutjats”. El terme impressionista va derivar del comentari despectiu del crític de l’art Louis Leroy sobre la impressió del quadre d'El sol naixent de Monet.
L’impressionisme es va caracteritzar per captar l'essència, és a dir, captar la impressió d’un moment concret i plasmar-lo en pintura. Aquesta corrent tracta de plasmar un reflex de la natura i els paisatges a l'aire lliure, un concepte anomenat plein air.
Aquesta corrent es caracteritza per la plasmació dels paisatges a través d’una gama de tonalitats cromàtiques verdoses.
Durant el període en el que va transcorre aquesta corrent artistica es distingeixen autors com Edouard Manet amb la seva obra Déjeuner sur l’herbe (el dinar campestre), Claude Monet amb El sol ixent o La Grenouillère (Bany a la Grenouillère) i fins i tot autors com Van Gogh amb la seva famosa obra la Nit estrellada, el qual pertany al postimpressionisme.
L'impressionisme i la seva següent corrent (el postimpressionisme) es van convertir en les corrents artístiques que van establir les bases per les següents primeres avantguardes, a més de desafiar els antics cànons que formaven les acadèmies.
Escrit per Joel Callejas (B2H)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada