Benvinguts a Les Veus d'Amílcar

Aquest és un espai creat per estudiants i destinat a totes les persones que desitgen compartir les seves idees i pensaments en diverses seccions emocionants. Hi trobareu una varietat d'articles apassionats i creatius de persones que volen compartir les seves experiències i coneixements en diferents temes. Des de tecnologia i ciència fins a cultura i entreteniment, Les Veus d'Amílcar és un espai d'acollida i diàleg per a tothom qui vulgui connectar i inspirar-se mútuament.

12 de maig, 2023

La doble cara del luxe: moda i manca d'higiene

Els segles XVII i primera meitat del XVIII a França van ser els segles de la monarquia, el barroc, la revolució, la il·lustració i la transició, però també es poden observar luxes, moda i festes. Respecte a la moda, en aquests segles era un tema destacat: destaquen els seus grans banquets i balls, en els quals el luxe, la magnificència i el refinament decoratiu cobreixen cada centímetre del lloc, i sobretot de les persones. Òbviament, això només inclou les persones de gran poder adquisitiu, però l'important d'això, és la doble cara de la moneda, i com durant aquestes èpoques els luxes i la manca d'higiene van de la mà.


La pantalla gran ens mostra les grans ornamentacions dels palaus i els enormes vestits de l'època, que estaven dotats de gran riquesa gràcies a teixits sedosos, plens de colors i brillants, però no ens mostren el seu significat. Moltes persones li tenien fòbia a l'aigua perquè creien que aquesta podia transmetre malalties arran de les grans plagues que es van viure, però que no era cert. Aquesta situació va portar a les persones a reduir el seu ús de l'aigua, fent que la seva higiene decaigués.


Es rentaven les mans, la cara i els braços amb aigua i la resta del cos se'l fregaven amb un drap de cotó, amb molt de perfum i sovint una mica d'alcohol, camuflant les olors i la suor. A més, utilitzaven pólvores tòxiques per netejar el cabell que els acabava produint calvície (d'aquí l'ús de perruques). Les dones recorrien als vestits pomposos que dissimulaven la mala olor, conjuntament amb els perfums forts.


Aquestes eren les seves condicions... Sembla que per a ells això era rentar-se. Es va convertir en quelcom quotidià i luxós entre els aristòcrates i l'alta societat. Tot això va acabar a mitjan segle XVIII, quan el bany es va tornar més usual i els aristòcrates van començar a prendre'l amb regularitat.


Escrit per Andrea Urbina (B2H)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada