Una obra d'art és inseparable del seu context històric, ja que aquesta canvia molt de significat i simbolisme analitzada des de la nostra època actual amb un pensament predominantment liberal, que no pas si és analitzada des del punt de vista de la societat i pensament de l'època de l'artista.
Un exemple d'obra que podem malinterpretar sinó atenem al context que l'envolta és La Venus del espejo, de Velázquez, 1647-1651. En aquesta obra observem la deessa Venus mirant-se en un mirall, nua i donant-nos l'esquena, mentre Cupido subjecta aquest mirall. En el mirall es pot veure reflectida la cara de Venus, amb certa indiferència respecte a la nostra presència, i s'interpreta que ella es veu a si mateixa.
Amb una mirada actual, aquest quadre es pot interpretar com una dona nua sense gaire transfons, més enllà del mateix rerefons mitològic que envolta les dues figures presents a la pintura. En canvi, si situem l'obra en la seva època i context (segle XVII), un moment on a Espanya regnava Felip IV i la Inquisició encara actuava de forma contundent, veiem que és una expressió molt rebel i crítica de l'autor, ja que la publicació o simple tinença d'una pintura d'aquest caire, on apareix la representació del cos femení nu, era vista com un crim molt greu, i podia desprestigiar qualsevol artista.
Altres exemples d'aquest tipus d'obra són La maja desnuda de Goya (inicis de segle XIX) o la Dánae de Tiziano (segle XVI). En ambdues pintures apareixen representats cossos de dones nues.
Tanmateix, hi ha altres obres que també tenen aquesta intenció de rebel·lia i criticisme respecte a la situació i societat en la qual vivien els autors. Les obres han d'interpretar-se des del seu context, ja que de no fer-ho podem caure en malinterpretacions i pèrdues de significat.
Escrit per Bernat Casanova (B2C)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada