La gestació subrogada està en el centre del debat de la major part de la societat actual des que es va fer pública la notícia sobre l'arribada al món de la filla d'Ana Obregón. Aquesta va néixer en un hospital de Miami després de ser gestada durant nou mesos i donada a llum per una dona diferent a la qual va sortir de l'hospital amb ella en braços dos dies més tard del seu naixement.
Una de les imatges més comentades del reportatge publicat per una prestigiosa revista del cor espanyola va ser una fotografia en què es podia veure Ana Obregón sortint de l'hospital en cadira de rodes, com si el naixement de la seva nova filla li hagués suposat alguna mena de desgast físic. Aquesta imatge ràpidament va incendiar les xarxes i el debat respecte a la decisió d'haver utilitzat el mètode de la gestació subrogada per satisfer les seves necessitats de ser mare no va trigar a aparèixer.
D’una banda, trobem a aquells que es posicionen totalment a favor d'aquesta tècnica malgrat ser il·legal en la major part dels països europeus (entre els quals s'inclou Espanya) i argumenten que és una alternativa per satisfer el desig de ser pare o mare igual de lícita que la resta de tràmits vigents.
D'aquesta manera, consideren que moltes de les dones que se sotmeten a aquest tipus de pràctiques ho fan de forma totalment altruïsta o a canvi d'una recompensa econòmica amb la qual estan totalment d'acord, i sense estar sotmeses a cap mena de coacció. També consideren que és la millor via per aconseguir acomplir els somnis dels pares de tenir fills biològics, i que no hi ha res dolent en aquesta, ja que els nens nats tindran una vida excel·lent amb pares que els desitgen i els estimen.
D'altra banda, una gran part de la població està totalment en contra d'aquesta pràctica i la consideren un dany irrefutable en la salut i el desenvolupament psicològic tant del nounat com de la dona que l'ha gestat. Aquests argumenten que durant l'embaràs es produeix un intercanvi d'hormones brutal entre la mare i el fetus, així com el fet que el cos de la mare biològica és l'únic conegut pel nen quan aquest neix. Amb aquests arguments justifiquen que treure el nen de les mans de la seva gestant en el mateix moment de néixer produeix uns efectes extremament negatius en la salut mental de la mare gestant, i sovint també en el bon desenvolupament del fetus durant els seus primers dies de vida.
A més, no només limiten la seva opinió a la crítica del mètode emprat, sinó també acusen a tots aquells que l'exerceixen d'egoistes, en no concebre cap altra possibilitat de tenir fills que no siguin biològics. Per aquest motiu, proposen la via de l'adopció sota l'afirmació que són els nens els que tenen el dret de tenir una família, no les famílies qui tenen el dret de tenir un fill.
Escrit per Nerea Córdoba (B2C)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada