Troia ha caigut. Després de més de 10 anys d’una guerra incesable, hi ha finalment un guanyador, els grecs. Els homes troians han, o bé, mort durant la guerra o han sigut assassinats, deixant enrere a les seves dones i fills, els quals estan obligats a servir als guanyadors. Aquest dolor de perdre tot en un sol dia, la teva pàtria, els teus familiars, i fins i tot els teus fills, es visualitza en els diàlegs d’aquestes dones troianes encapçalades per Hécuba, reina de Troia i mare de Paris, Hector, Cassandra, Polixena, Troilo i Heleno, que ara està destinada a servir a Ulisses, l’home que va fer caure a Troia, amb el seu invent del cavall de fusta, la resta de la seva vida.
Ara a Hècuba i les demés troianes, no els hi queda d’altre, que aferrarse al seu tragic destí, i deixar tot enrere, per començar la seva nova vida com esclaves de guerra. Però, no sabem si els grecs arribaran a Esparta, doncs al principi de l’obra, Posidó i Atenea, pacten un possible final tràgic per els grecs, com a càstig per no respectar als Déus.
Encara que acaba l’obra d’aquesta manera, les naus gregues s’endinsen a la mar, i podem suposar pel pròleg que potser el grecs no tenen aquell final gloriós que s’esperaven, i potser les troianes tenen l’opció de no morir en territori enemic, és a dir, com a esclaves a Esparta, o tenen una nova oportunitat… Què en penseu?
Escrit per Maria Vilademunt (B1H)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada