Entre els 16 i els 18 anys els adolescents es veuen obligats a decidir cap a on volen enfocar-se entre un món d'opcions, i, com en molts àmbits de la vida, la societat sempre té una opinió per influenciar i intentar dirigir el comportament de la gent. En aquesta època de prendre decisions importants pel futur trobem una opinió i influència social diversa, així doncs podem trobar situacions que es repeteixen en una gran part dels joves.
El principal tema seria escollir el següent nivell d'estudis. Cal remarcar que existeix també l'opció de començar a treballar un cop acabada l'ESO, però en ser una opció minoritària ens centrem en els estudis. Primerament, trobem l'opció del Batxillerat, que és l'opció més acceptada i promoguda socialment. En els últims temps trobem molts pares (que són la influència més forta per als adolescents) que defensen que només volen que els seus fills facin el que més els agradi, però no cal ser una eminència per veure que els pares, per norma general, volen que els seus fills facin un Batxillerat (a preferència el científic) i arribin a la universitat. Aquest pensament no és un gest dolent, ja que en el fons volen que els fills arribin a tenir un bon nivell de vida i visquin tranquils sent exitosos. Avui dia podem trobar testimonis de gent que no vol fer batxillerat, però es veuen obligats per decisió dels pares, situació que cada cop es veu menys, però encara existeix en l'actualitat.
Trobem, doncs, una alternativa a batxillerat: els cicles formatius. Aquests cicles per raons encara no aclarides es veuen pels pares com una opció per a gent mediocre que no arribarà a ser gran cosa a la vida i la qual es veu condemnada a un treball vulgar (sense comptar els cicles com un pas intermedi per arribar a la universitat). Una possible explicació per aquest pensament serien els inicis dels cicles formatius, ja que molts pares que van fer un cicle formatiu es van trobar amb molt poca diversitat i una mala destinació després dels estudis. Els cicles formatius han evolucionat molt des d'aleshores, i ara trobem molta més diversitat que pot acollir a un grup més gran d'adolescents que volen enfocar-se en els treballs que més els atrauen i en els quals poden desenvolupar millor les seves capacitats.
Aquesta primera etapa de decisions importants pot arribar a ser estressant, però actualment pots trobar a gent (com cosins o germans grans) que ja han escollit el seu camí i molts d'aquests concorden en què, al cap i a la fi, la felicitat més gran la van trobar en fer el camí que ells van voler i utilitzar les eines que ells van voler per arribar al seu fi. És comú el pensament social que el millor camí és el que arribi a donar més diners, però gent de tots tipus de "nivell social" i posició en el món concorden que tot el temps que pots passar fent un treball que no t'agrada no compensa la major de les riqueses.
Escrit per Pol Díaz (B2C)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada