Benvinguts a Les Veus d'Amílcar

Aquest és un espai creat per estudiants i destinat a totes les persones que desitgen compartir les seves idees i pensaments en diverses seccions emocionants. Hi trobareu una varietat d'articles apassionats i creatius de persones que volen compartir les seves experiències i coneixements en diferents temes. Des de tecnologia i ciència fins a cultura i entreteniment, Les Veus d'Amílcar és un espai d'acollida i diàleg per a tothom qui vulgui connectar i inspirar-se mútuament.

13 d’abril, 2023

La contaminació espacial

Des del començament de l'era espacial, l'any 1957 amb el primer llançament cap a l'espai fins ara s'han llençat més de 6000 coets i satèl·lits, dels quals la majoria ja no estan operatius. L'Agència Espacial Europea (ESA) ha calculat l'existència de més de 900.000 objectes identificats de més d'un centímetre que orbiten al voltant de la Terra. Això posa en perill futures missions espacials, ja que aquests objectes van a velocitats molt altes i podrien col·lidir. La principal causa de la seva aparició és per les col·lisions que hi ha hagut al llarg d'aquest temps, com ara la de l'any 2009 on el satèl·lit actiu Iridium 33 va col·lidir amb el satèl·lit "mort" Cosmos 225. Aquesta col·lisió va provocar l'aparició de milers de fragments, alguns dels quals encara segueixen en òrbita a dia d'avui, mentre que altres s'han desintegrat en contacte amb l'atmosfera.


Per aquest motiu, s'han posat en marxa diversos projectes per tal de retirar aquells satèl·lits o brossa de l'òrbita. Per exemple, el ClearSpace-1 creada per l'ESA per tal de retirar aquells satèl·lits morts o inactius de les òrbites més properes de la Terra. També s'està desenvolupant una tecnologia que consisteix en el desplegament d'una membrana capaç de desplegar-se a l'espai i capturar l'objectiu per tal que aquesta perdi velocitat i es pugui desintegrar en l'atmosfera.


Altres solucions per evitar la creació de nous fragments és posar els satèl·lits en òrbites el·líptiques dins de l'atmosfera terrestre per facilitar la seva destrucció amb el temps, o programar-lo per tal que surti de la seva òrbita i es pugui desintegrar en l'atmosfera, o reutilitzar-los, és a dir, fer que pugui tornar a entrar a la Terra, o utilitzar un làser d'alta potència que fos capaç de vaporitzar-lo o frenar-lo per tal que pugui ser atret per la gravetat i es desintegri en l'atmosfera.


Actualment, estan vigents diferents normes de l'Organització Internacional de Normalització (ISO) que tracten sobre la reducció de la brossa espacial. Tenim l'ISO 24113 "Requisitos de mitigación de desechos espaciales" i també l'ISO 26900 "Sistemas de transferencia de información y datos espaciales". Altres normes internacionals existents sobre la sostenibilitat de l'espai són: el disseny de coets i naus que facin servir la menor quantitat de material pels llançaments; allunyar els restos de les òrbites de satèl·lits operatius, desintegrant-los amb l'atmosfera o incorporar-los a òrbites cementiri.


En conclusió, la millor opció seria complir aquestes normes per tal d'evitar l'aparició de més fragments i d'aquesta manera disminuir els riscos per missions futures o actual. La retirada d'aquesta brossa hauria de ser una de les missions més prioritàries, ja que poden afectar molt negativament a altres missions. Amb això podem veure que no importa a on sempre estarem produint brossa. Actualment hi ha unes 10 tunelades de brossa en la superfície de Mart.


Escrit per Luque Lin (B2C)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada