Tot el que comença s'acaba, i l'important haurà estat el camí i el que volem recordar-ne. Així doncs, els llibres comencen i també acaben però el creixement de l'ànima s'amaga a cadascuna de les pàgines, a cadascuna de les paraules. De què ens serveix viure si no arribem a sentir mai? Per això neix la Literatura.
La literatura és art. L'art és una cosa que no pot ser tancada en una definició o explicada d'una manera globalitzada que pretén explicar-ne la totalitat, és a dir, no podem buscar una definició en què se'n descrigui l'essència, ja que l'essència d'aquest concepte és inapressable. Per això, l'art és llibertat. La llibertat és l'encarregada d'evitar el conformisme, i així ser capaços d'evolucionar. Això implica la unicitat. Si la literatura és art, i l'art és percebut de mil maneres diferents, l'art i, per tant, la literatura és una empremta d'identitat que ens permet desenvolupar-nos com a éssers humans. Què seria de nosaltres si ens conforméssim amb tot el que se'ns dóna?
Escrit per Nerea Peñaranda (B2C)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada